L’empresa pot acomiadar disciplinàriament al treballador si aquest hagi incomplert de forma greu i culpable alguna de les seves obligacions laborals, de conformitat amb el que preveu el Conveni col·lectiu aplicable i / o en l’Estatut dels Treballadors.

La disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal o pactat, és una de les causes d’acomiadament disciplinari que preveu l’article 54 .1, e) de l’Estatut dels Treballadors. No obstant això, en cada cas s’hauran d’atendre a les circumstàncies del treball, per així poder considerar la gravetat de la falta comesa, i amb això, la sanció imposada, ja que no tot incompliment justificarà l’acomiadament disciplinari.

Requisits de l’acomiadament disciplinari

Per poder estimar l’acomiadament disciplinari en aquest cas, ha de ser una disminució del rendiment laboral que sigui voluntària, greu i continuada. Per tant, és una conducta que ha de comprendre els requisit següents:

  1. Greu i notòria: el comportament ha de ser proporcional a la gravetat de la infracció imputada al treballador.

  1. Culpable i injustificada: no ha d’existir cap causa que justifiqui la disminució de la feina, sinó que ha de ser una conducta voluntària del treballador.

  1. Període de temps suficient: és a dir, no n’hi ha prou amb un descens ocasional de la feina, sinó que haurà de ser de forma continuada en intervals regulars.

  1. Element comparatiu: La jurisprudència ha establert diferents criteris comparatius del rendiment del treball com el rendiment mitjà dels companys, el rendiment previ del treballador o l’habitual en el sector. No obstant això, en el cas que hi hagués un rendiment mitjà pactat en el contracte de treball, sempre que no fos abusiu, s’haurà aquest com l’objectiu mínim a complir.

Què fer davant d’un acomiadament disciplinari?

Una vegada que el treballador ha estat acomiadat, per mitjà d’una carta d’acomiadament o de forma verbal, i no estigui d’acord amb això, tindrà 20 dies hàbils, sense comptar els dissabtes, diumenges i festius, per impugnar-lo. Cal recordar que el que l’empresa no hagués establert a la carta, no podrà al·legar en el judici.

En cas que la carta d’acomiadament no justifiqués l’acomiadament disciplinari per disminució continuada i voluntària de rendiment de treball, tal com s’ha exposat anteriorment, el Jutjat del Social de declarar l’acomiadament improcedent, i en alguns casos acomiadament nul, de conformitat amb el que preveuen els articles 56 i 55.5 de l’Estatut dels Treballadors, respectivament.

Recomanació

Davant d’un acomiadament disciplinari, és fonamental que el treballador disposi de tota la informació, i en aquest sentit, el més recomanable és buscar assessorament amb un advocat especialitzat en dret laboral que podrà informar de quins són els seus drets, i avaluar les possibilitats d’èxit de una reclamació judicial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *