L’acomiadament col·lectiu, previst a l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, consisteix en l’extinció de contractes de treball fonamentada en causes objectives que poden ser econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Amb la reforma laboral de 2012 de l’Estatut dels Treballadors, es va modificar el redactat d’algunes d’aquestes causes objectives, rebaixant el nivell d’exigència per a les empreses.

Es tracta d’una mesura de tipus col·lectiu que implica l’extinció de contractes de treball per decisió de l’empresa que ve motivat, no per fets aliens a l’actuació o rendiment dels treballadors, sinó per una situació que afecta l’empresa de forma objectiva .

Concepte d’acomiadament col·lectiu

L’acomiadament serà col·lectiu quan afecti un nombre determinat de treballadors de la plantilla, segons uns llindars fixats legalment:

  1. a) Sempre que afecti la totalitat dels treballadors de l’empresa, quan aquesta tingui més de 5.
  2. b) En el període de 90 dies, l’acomiadament afecti:
  • 10 treballadors en empreses amb una plantilla inferior a 100 empleats.
  • El 10% de treballadors en una empresa que empri entre 100 i 300 treballadors.
  • 30 treballadors o més en empreses amb més de 300 treballadors.

Justificació de l’acomiadament col·lectiu

Tal com hem vist, l’acomiadament col·lectiu ha d’estar fundat per les següents causes:

  • Econòmiques: s’entén quan es desprengui dels resultats de l’empresa una situació econòmica negativa. En aquest sentit, s’entén que hi ha aquesta situació negativa si es produeixen pèrdues actuals o previstes, o així mateix, si es hi ha un descens persistent de la facturació, descens que es considera existent si es produeix durant 3 trimestres consecutius en comparació amb els mateixos períodes l’exercici anterior.
  • Tècniques: quan es produeixen canvis en l’àmbit dels instruments o mitjans productius.
  • Organitzatives: quan es produeixen modificacions tant en la forma d’organització de la producció com en la del treball de la plantilla.
  • Productives: canvis en la demanda serveis o productes oferts per l’empresa.

L’acomiadament col·lectiu es vehicula mitjançant la tramitació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), en el qual destaca el període de consultes que ha de produir-se entre empresa i treballadors i que pot concloure amb o sense acord.

Impugnació de l’acomiadament col·lectiu

Hi ha una doble via per a la impugnació de la decisió empresarial. La primera és la demanda individual interposada per qualsevol treballador afectat per l’acomiadament col·lectiu; i la segona, és l’acció que preveu l’article 124 de Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, establerta expressament per a la impugnació col·lectiva.

Si es tracta d’un acomiadament, el procediment té caràcter urgent i preferent.

Legitimació per a la impugnació col·lectiva

A part de la legitimació activa dels treballadors afectats (demanda individual) i de la representació legal dels treballadors (demanda col·lectiva), l’article 124 LRJS, estableix que l’empresari que hagi realitzat un acomiadament col·lectiu i, un cop transcorregut el termini de 20 dies, els representants legals dels treballadors no ho hagin impugnat judicialment, estarà legitimat per interposar una demanda amb la finalitat que el jutge declari ajustada la seva decisió.

Recomanació

Davant d’un acomiadament col·lectiu, el treballador conegui i entengui els motius en què l’empresa basa la seva decisió, les propostes que faci en el període de consultes, l’estratègia dels que són els seus representants en aquest tràmit. Per això, és fonamental que el treballador disposi de tota la informació i, en aquest sentit, recomanem que busqui un assessorament per un advocat especialitzat en dret laboral que podrà informar de quins són els seus drets, així com orientar-lo a l’hora de decidir si accepta l’acomiadament col·lectiu o si ho impugna judicialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *