Extinció del contracte per retards continuats en el pagament del salari

D’acord amb l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors, el treballador pot extingir de forma voluntària la relació laboral per una causa justa. Anteriorment ja vam tractar una de les causes, concretament de l’extinció del contracte per impagament de salari. En aquesta ocasió, vam analitzar l’extinció del contracte per retards continuats en el pagament del salari, que es troba prevista igualment, al costat de l’anterior, en l’article 50.1 ET ..

Què implica que hi hagi retards continuats en el pagament del salari?

L’article 4.2.f de l’Estatut dels Treballadors estableix que el treballador té dret a la percepció puntual de la remuneració pactada o legalment establerta. Com a contrapartida a aquest dret bàsic del treballador, l’empresari té l’obligació de pagar puntualment el salari als seus treballadors, d’acord amb l’article 29.1 ET.

No tot retard en el pagament del salari suposa una causa justa per a l’extinció del contracte d’acord amb l’article 50.1 ET. Per a això, ha de concórrer una gravetat en l’incompliment empresarial. Per determinar aquesta gravetat s’ha de valorar exclusivament si el retard és o no prou greu o transcendent en relació amb l’obligació de pagament puntual del salari, partint d’un criteri objectiu, és a dir, independent de la culpabilitat o no de l’empresa.

Han estat els tribunals els que han anat determinant en quins casos la gravetat de l’incompliment és suficient per justificar l’extinció de la relació laboral per voluntat del treballador. A tall d’exemple, hi ha sentències que han considerat l’existència d’una causa justa quan hi ha retard mitjà de 11,5 dies en el pagament durant 11 mensualitats consecutives; o bé, el retard d’un any en abonar les pagues extraordinàries durant dos anys consecutius, entre d’altres.

Encara que l’empresa estigui en una mala situació econòmica, això no és una excusa que li permeti pagar amb retard el salari als seus treballadors, i menys de forma reiterada.

Procediment a seguir

En aquests casos, el treballador podrà presentar en el Jutjat del Social una demanda d’extinció del contracte laboral per voluntat del treballador, d’acord amb l’article 50.1.b) ET, amb dret a percebre la indemnització prevista per a l’acomiadament improcedent, i percebre la prestació per desocupació (en cas que hi hagi cotitzat el temps mínim legal).

En cas que hi hagi viabilitat, un cop presentada la demanda i celebrada la conciliació prèvia, el Jutjat del Social admetre la demanda i assenyalarà data per a conciliació i judici. Si no s’arriba a un acord, ja sigui en la conciliació prèvia o bé en la conciliació judicial, se celebrarà l’acte de judici, després del qual el magistrat / a ha de dictar una sentència en la qual, si estima la demanda de declarar l’extinció de la relació laboral condemnant a l’empresa a abonar al treballador la mateixa indemnització prevista per a l’acomiadament improcedent. En cas que desestimi la demanda, la relació laboral continuarà pervivint. Contra la sentència, ambdues parts poden presentar recurs de suplicació davant del Tribunal Superior de Justícia autonòmic, que podrà revocar o confirmar la sentència del Jutjat. Finalment, la sentència del Tribunal Superior de Justícia es pot impugnar mitjançant recurs de cassació per unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem.

Davant d’una situació d’aquest tipus, el primer que cal fer és consultar amb advocat laboralista per tal de veure quina viabilitat hi ha per reclamar l’extinció del seu contracte de treball. Hi ha retards que, per la seva poca entitat no suposen una causa justa per reclamar l’extinció, ja que són incompliment que no es consideren prou greus com per justificar l’extinció del contracte de treball. Per això, en aquests casos és fonamental consultar prèviament amb un advocat expert en temes laborals per determinar si hi ha o no una causa justa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*