Relacions laborals especials: artistes d’espectacles públics

No és la primera vegada que parlem de les relacions laborals de caràcter especial,  article 2 del Estatut dels Treballadors. Anteriormente tratamos el tema de los penats a centres penitenciaris, el personal d’alta direcció, del servei de la llar o los esportistes professionals. En aquest cas explicarem en qué consisteix las relació laboral especial dels artistes en espectacles públics

Anteriorment vam tractar el tema dels penats en centres penitenciaris, el personal d’alta direcció, el servei de la llar o els esportistes professionals. En aquest cas anem a explicar una mica en què consisteixen les condicions laborals per als artistes dels espectacles públics.

Artistes en espectacles públics

S’entén com a relació laboral especial d’artistes en’espectacles públics l’establerta entre un organitzador d’espectacles públics o empresari i la persona que voluntàriament realitzi una activitat artística per compte i dintre de l’àmbit d’organització i direcció d’aquell, a canvi d’una retribució.

En aquesta categoria s’inclouen tots aquells professionals que desenvolupen activitats artístiques tant en directe com gravades per a la seva posterior difusió a la televisió, cinema, teatre, ràdio, instal·lacions esportives o discoteques, en definitiva, qualsevol local en què, de manera habitual o eventual, es realitzin aquest tipus d’activitats. En tot cas, NO entrarien aquí les actuacions artístiques realitzades en l’àmbit privat.

També s’inclourien, de manera excepcional, la participació dels menors de 16 anys sempre que no estigui exposada a cap perill i hi hagi una autorització per escrit dels seus pares, tutors o representants legals (pot llegir-se més sobre aquest tema en el nostre article: : ¿Poden treballar els menors?).

Què diu la llei?

El Reial Decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics estableix el següent contingut:

  • El contracte s’ha de formalitzar per escrit i comunicar-se als Serveis Públics d’Ocupació en el termini de 10 dies hàbils.
  • Es podrà fixar un període de prova en aquells contractes la durada dels quals sigui superior a 10 dies. En aquest cas, aquest període de prova no pot excedir:

– 5 dies en els contractes de durada inferior a 2 mesos.

– 10 dies en els contractes d’entre 2 i 6 mesos.

– 15 dies en els contractes restants.

  • La durada del contracte es pot establir amb caràcter temporal o indefinit. Així mateix, es pot acordar:

– Per una o diverses actuacions.

– Per un temps cert.

– Per una temporada.

– Pel temps en què una obra romangui en cartell.

  • La jornada laboral comprèn l’activitat que es presta davant el públic i també els períodes d’assaig i / o de gravació, amb subjecció al que estableix l’ el Estatut dels Treballadors sobre aquesta matèria.
  • Pel que fa a descansos i vacances, es gaudirà d’un descans mínim setmanal d’un dia i mig. En el cas que no fos possible, es podrà fraccionar, però sempre respectant un mínim de 24 hores interrompudes, excepte pacte individual o col·lectiu on s’estableixi l’acumulació durant un màxim de 4 setmanes. D’altra banda, els artistes tindran dret a vacances anuals retribuïdes per una durada mínima de 30 dies en còmput anual. En cas d’haver prestat serveis en un període inferior a un any natural, el nombre de dies de vacances serà proporcional al dit període treballat.
  • Si no s’arribés a començar a fer la feina per part de l’empresari o de l’artista, incomplint el contracte, s’haurà de regir pel que estableix el Codi Civil. Així mateix, la indemnització per extinció del contracte serà de 7 dies per any treballat, llevat que s’hagi pactat de manera expressa una indemnització superior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *