Un cop finalitzat el 2018, iniciem una nova sèrie d’articles de temàtica laboral.

Com ja hem escrit en altres articles, la llei preveu que tot acomiadament pot ser qualificat com a procedent, improcedent o nul. I és precisament aquest últim concepte – la nul·litat de l’acomiadament -, el qual serà objecte de comentari en aquest article, centrant-nos de forma molt concreta en una de les possibles causes que poden comportar que un acomiadament acabi sent qualificat com nul: per vulneració de la garantia d’indemnitat.

ACOMIADAMENT NUL: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES

Causes:

L’acomiadament nul apareix regulat en 2 articles de l’Estatut dels Treballadors.

A l’article 53, apartats 4 i 5 disposa quan s’ha de qualificar nul un acomiadament per causes objectives. I en l’article 55 apartats 5 i 6 fa el mateix per referit a l’acomiadament disciplinari. La veritat és que el contingut del text de tots dos article és coincident ja que els motius pels quals un acomiadament podrà ser qualificat com nul són els mateixos tant per a l’acomiadament objectiu o per causes objectives com per a l’acomiadament disciplinari.

En aquest sentit, podem distingir dos grups de causes de nul·litat: D’un costat, hi ha una sèrie de causes que tenen a veure amb l’exercici de drets relacionats amb la maternitat i paternitat; i d’un altre, quan l’acomiadament hagi tingut com a mòbil alguna de les causes de discriminació prohibides legal i/o constitucionalment, o quan es realitzi vulnerant algun dret fonamental o llibertat pública del/a treballador/a.

Conseqüències:

Quan un Jutjat Social dicta una sentència declarant la nul·litat d’un acomiadament, sense perjudici del dret a presentar recurs que té l’empresa, comportarà l’obligació de readmissió del/a treballador/a en el seu lloc de treball, llevat que això sigui d’impossible compliment en aquest cas es substituiria per la indemnització prevista per a l’acomiadament improcedent calculada a data de la Sentència o posterior extinció mitjançant Acte.

LA GARANTIA DE INDEMNITAT

La garantia d’indemnitat és un concepte que es desprèn directament del dret fonamental a la tutela efectiva que preveu l’article 24 de la Constitució. I està directament en contacte amb l’article 4, apartat g) de l’Estatut dels Treballadors, i ha estat desenvolupat per abundant jurisprudència dels tribunals. Aques concepte significa que tot/a treballador/a té dret a iniciar accions contra l’empresari en defensa dels seus drets laborals derivats del seu contracte de treball.

Per tant, la garantia d’indemnitat és la protecció que té tot/a treballador/a per exercitar reclamacions contra l’empresari en defensa dels seus drets (incloent tant a la jurisdicció social com a Inspecció de Treball) sense que això pugui comportar mesures que suposin una represàlia de l’empresari.

ACOMIADAMENT NUL PER VULNERAR LA GARANTIA DE INDEMNITAT

Així doncs, en el cas que un/a treballador/a exerceixi un procediment contra l’empresa en reclamació dels seus drets laborals, si l’empresa reaccionés davant d’aquesta reclamació amb l’acomiadament del treballador és molt probable que aquest acomiadament acabi sent declarat nul per un tribunal per haver-se tractat d’una represàlia empresarial a aquest exercici legítim del dret constitucional a la tutela judicial efectiva i, per tant, vulnerant la garantia d’indemnitat que deriva d’aquest dret.

Si bé, perquè un acomiadament sigui declarat nul és fonamental comptar amb una bona demanda en què s’argumenti de forma adequada les causes d’aquesta nul·litat reclamada, per la qual cosa resulta recomanable la contractació dels serveis d’un advocat laboralista expert en la matèria, que amb seguretat, podrà assumir la direcció lletrada del cas amb garanties, amb coneixement ple de la normativa legal, el conveni col·lectiu aplicable i la jurisprudència relacionada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *