En tota situació de crisi econòmica el teixit empresarial pateix les conseqüències de manera molt directa i això té una afectació en l’àmbit laboral que comporta extincions, creixement de l’atur, etc.
Tal com vaticinen els experts, i com ja hem tingut ocasió de comprovar els ciutadans, les conseqüències de la pandèmia per la Covid-19 ja no són només previsions futures sinó que les vam començar a veure de forma molt present quan, per exemple, observem a peu de carrer que cada dia hi ha més locals comercials que han tancat i que mostren un cartell de “es lloga”. Així doncs, efectivament les conseqüències econòmiques negatives d’aquesta pandèmia s’han començat a deixar veure de forma molt evident. No està clara la velocitat de la futura recuperació, una vegada que s’aconsegueixi superar la pandèmia mitjançant mesures com la vacuna per a crear una immunitat de grup, però esperem que sigui ràpida.
La percepció dels ciutadans és que les ajudes econòmiques, que es veuen com l’única forma de pal·liar les conseqüències econòmiques d’aquesta pandèmia, a més d’insuficients quan arribin per a molts serà massa tard ja que moltes empreses hauran hagut de tancar per la impossibilitat d’aguantar la situació.
TIPUS DE TANCAMENT
Tota empresa que a causa d’una situació econòmica negativa es veu en la necessitat de tancar el negoci, disposa de dues vies. En cas que pugui fer front a totes les seves deutes, podrà procedir a la liquidació de l’empresa. Però aquest no és el cas més habitual, ja que una empresa que es veu en la necessitat de tancar per problemes econòmics, el lògic i habitual és que no pugui fer front a les seves obligacions ordinàries i que arribi a un extrem en què hi hagi deutes de les que ja no sigui possible respondre. En aquests casos, l’empresa hauria de declarar-se en concurs de creditors, que és el que antigament es coneixia com “suspensió de pagaments” (quan és possible intentar fer viable el negoci) i com a “fallida” (quan només hi ha la liquidació del negoci).
No obstant això, aquestes són les vies legalment previstes i que, en principi, la llei imposa per a aquest tipus de situacions, en la pràctica és molt habitual trobar-nos amb el que col·loquialment es coneix com el “tancament de persiana”. Això és quan l’empresa, d’un dia per l’altre, ja no obre el negoci, i deixa penjats als seus creditors, incloent en molts casos als treballadors.
En aquest article ens centrarem en aquest tipus de tancament inesperat i en com han de procedir els treballadors afectats per reclamar els seus drets.
CONSEQÜÈNCIES LABORALS LEGALMENT PREVISTES EN CAS DE TANCAMENT EMPRESARIAL
L’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, estableix que quan com a conseqüència de la cessació total de l’activitat empresarial per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, s’extingeixin els contractes de tota la plantilla, si aquesta està composta per més de 5 treballadors / es, s’han de tramitar com un acomiadament col·lectiu, és a dir, mitjançant la tramitació d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO).
Per tant, si la plantilla fora de 5 treballadors / es o menys, podria procedir mitjançant acomiadaments individuals. I en canvi, si es superés aquest nombre, la llei obliga a realitzar el tràmit mitjançant un acomiadament col·lectiu.
No obstant això, quan el tancament de l’empresa no segueix les vies legals, sense fer cap tràmit legal per extingir els contractes de treball dels treballadors / es, igualment estarem davant acomiadaments, i concretament davant del que coneixem com a “acomiadament tàcit”, que requerirà d’una reclamació judicial per al seu reconeixement com a tal.
L’ACOMIADAMENT TÀCIT PER TANCAMENT D’EMPRESA
De vegades ens hem trobat amb casos en què un / a treballador / a ens comenta que ha anat al seu treball i s’ha trobat que l’empresa havia tancat sense previ avís. La situació de la persona treballadora és d’absolut desemparament ja que, sense previ avís s’ha quedat, no només sense feina sinó també suport econòmic. I el que és més greu és que, a més, si l’empresa no ha comunicat l’acomiadament i no ha enviat al SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) el preceptiu certificat d’empresa amb causa “Acomiadament”, el treballador no tindrà dret a obtenir la prestació per desocupació fins que no obtingui un pronunciament judicial que declari que s’ha produït l’extinció de el contracte de treball per causes alienes a la voluntat de treballador.
En aquest tipus de casos, parlem de que s’ha produït un “acomiadament tàcit”, ja que l’extinció s’ha produït sense comunicació expressa i per un acte imputable a l’empresari.
L’acomiadament tàcit no està previst com a tal en la normativa laboral, sinó que es tracta d’una figura creada jurisprudencialment pels Tribunals. En aquest sentit, es considera acomiadament tàcit quan s’impedeix l’accés de l’treballador a el lloc de treball, la qual cosa succeeix quan es deixa d’obrir el lloc de treball. Però, en realitat, això és així perquè per a considerar que estem davant un acomiadament tàcit, ens impedeixi o no l’accés a el lloc de treball, ha d’ocórrer que l’ocupador incompleixi els seus 2 obligacions principals: 1) Donar treball efectiu; i 2) Pagar la retribució salarial. I, com és obvi, amb el “tancament de persiana” l’empresa deixa de complir aquestes 2 obligacions.
QUÈ FER DAVANT UN ACOMIADAMENT TÀCIT?
Donada la falta de comunicació expressa per part de l’empresa, el primer que cal fer en aquest tipus de casos és comprovar la situació de treballador en la Seguretat Social i acudir al SEPE per verificar si l’empresa ha enviat o no el preceptiu certificat, a fi de poder accedir a la prestació per desocupació.
Altres possibles actuacions a realitzar poden ser enviar un burofax a l’empresa o al seu administrador reclamant un aclariment de la situació i, si escau, la ratificació per escrit de l’acomiadament. La qual cosa podrà servir com a element de prova per al procediment d’acomiadament, ja que es deixarà constància que el treballador en una data certa enviar a l’empresa una comunicació fefaent amb un determinat contingut.
I també es pot presentar una denúncia a Inspecció de Treball, indicant que es tracta d’una urgència, per tal d’intentar que hi hagi una actuació el més ràpida possible.
Sense bé, totes aquestes actuacions poden servir per intentar deixar constància de l’acomiadament tàcit passat, el ineludible en aquests casos és presentar una demanda d’acomiadament davant la jurisdicció social, prèvia papereta de conciliació davant l’òrgan administratiu competent en matèria de mediació i arbitratge. Per a això és molt recomanable comptar amb assistència legal d’un advocat laboralista expert en la matèria.
El termini per a reclamar per acomiadament tàcit és el termini de caducitat previst legalment per a impugnar judicialment qualsevol tipus d’acomiadament, és a dir, 20 dies hàbils a comptar de la data d’efectes de l’extinció contractual. Si bé, cal tenir en compte que la presentació de la papereta a de conciliació té com a efecte la suspensió d’aquest termini per 15 dies, amb la consegüent ampliació del termini. A la pràctica, el més recomanable és presentar papereta i demanda el mateix dia.
En un cas d’acomiadament tàcit per tancament de l’empresa havent desaparegut els responsables de l’empresa, els passos a seguir seran els següents:
1- Presentació de papereta de conciliació per acomiadament.
2- Presentació de demanda judicial per acomiadament.
3- Celebració de l’acte de conciliació davant el CMAC o SMAC de la província.
4- Celebració de l’acte de judici davant el Jutjat Social competent.
5- Sentència declarant l’acomiadament improcedent (indemnització); i, si escau, declarant l’extinció de la relació laboral (indemnització + salaris de tramitació).
6- Si la Sentència no declara l’extinció de la relació laboral, presentació de demanda d’execució per no readmissió (indemnització + salaris de tramitació).
6.1.- Celebració d’una compareixença tractant la manca de readmissió.
6.2.- Acte declarant l’extinció de la relació laboral.
7- Presentació de demanda d’Execució de la sentència davant el Jutjat Social competent.
8- Inici i tramitació de procediment d’execució.
9- En cas d’insolvència de l’empresa, el Jutjat del Social de dictar un decret declarant aquesta situació.
10- Sol·licitud de pagament davant el Fons de Garantia Salarial (FOGASA).
11- Resolució de FOGASA i pagament de les prestacions.
Després de la fermesa de la Sentència que declari que s’ha produït un acomiadament, el treballador ja podrà accedir al SEPE a sol·licitar la prestació per desocupació, en cas que compleixi la resta de requisits exigibles per accedir-hi.
QUÈ MÉS ES POT RECLAMAR MÉS DE L’ACOMIADAMENT
Òbviament, si hi ha hagut un tancament inesperat de l’empresa, l’habitual és que a el treballador no l’hagi abonat la seva liquidació i, com és habitual, a més se li deguin salaris endarrerits.
Depenent dels conceptes salarials deguts, es pot acumular la reclamació en la mateixa demanda d’acomiadament. Això és admissible en cas de reclamar la liquidació o liquidació final i l’últim mes de salari. És més discutible, si es reclamen altres mensualitats endarrerides, ja que alguns jutjats ho admeten si no revesteix complexitat (en cas que no es discuteixin conceptes retributius, categoria professional, etc.), però altres jutjats són més estrictes i obliguen a separar l’acció judicial de quantitat i presentar una altra demanda que derivarà en un procediment ordinari.
CONCLUSIÓ
Davant d’un tancament inesperat de l’empresa, el més recomanable és buscar assessorament legal expert en dret laboral i fer-ho aviat per evitar, d’una banda que es passi el termini legal, i d’un altre, demorar els menys possible l’accés a la prestació per atur.
Marben Abogados laboralistas
Marben el mejor bufete de abogados laboralistas de Barcelona. Conoce a nuestros expertos en despidos, indemnizaciones, accidentes etc.
