Segons les dades oficials de la Inspecció de Treball a Catalunya, les denúncies per assetjament laboral han augmentat un 60% l’any passat. Tal com es comenta en aquest article, durant tot el 2014 es van registrar 275 casos d’empleats que van veure com els seus drets laborals bàsics es vulneraven (com ara el dret a la intimitat o la dignitat), mentre que per a l’any 2015 van ser 439 , gairebé el doble que l’any anterior i sis vegades més que el 2013.
Hi ha més casos o és que es denuncia més?
És una qüestió difícil de respondre. Podríem dir que, hi hagi o no hi hagi hagut un increment dels casos d’assetjament laboral, és indubtable que els treballadors afectats s’atreveixen, cada vegada més, a denunciar la seva situació. Existeixen també altres factors com, per exemple, la crisi econòmica, que poden haver incidit que hi hagi un clima més tens dins de les empreses. De fet, aquesta és una de les causes més comentades per part de les associacions i sindicats, com a desencadenant del creixement de casos d’assetjament laboral. Així mateix, la necessitat d’adoptar mesures per part de les empreses com, per exemple, Expedients de Regulació d’Ocupació (extintius, o suspensius o de reducció de jornada), Acomiadaments objectius, Modificacions substancials, etc., generen ambients laborals més tensos encara que no impliqui casos d’assetjament laboral. De fet, en moltes ocasions l’assetjament laboral ve per la voluntat de l’empresa de no adoptar mesures com les abans indicades i, al seu lloc, opta per intentar desgastar el treballador perquè acabi dimitint de forma voluntària. No obstant això, molts treballadors es cansen de patir aquesta situació i, en lloc de claudicar dimitint, decideixen denunciar la situació d’assetjament laboral.
En l’article esmentat es mostra algun testimoni que explica el seu cas concret. Un exemple és el d’un repartidor de furgoneta que havia anat veient com l’empresa li donava cada vegada menys encàrrecs, com una mesura encaminada a que acabés dimitint ell mateix i estalviar-se el cost del seu acomiadament.
Casos com aquest es poden veure sovint en l’Associació de Víctimes d’Assetjament Laboral de Catalunya, la AVALC. El seu president, Joaquim Vilar, comenta que els casos més comuns són aquells en què l’empresa pressiona perquè els empleats dimiteixin, i així eludir les responsabilitats derivades del seu acomiadament, és a dir, estalviar-se el cost econòmic que això suposa. L’assetjament laboral està molt present avui dia i calen mitjans per poder solucionar-que siguin efectives.
La gran majoria dels afectats només denuncien quan la situació és realment insostenible o fins i tot quan no estan en l’empresa i poden prendre certa distància amb l’assumpte en si.
Com es pot reclamar contra un assetjament laboral?
Es pot posar en coneixement de la Inspecció de Treball mitjançant la presentació d’una denúncia. A partir d’aquí s’ha d’incoar un expedient en el qual la Inspecció citarà a ambdues parts, investigarà els fets denunciats i emetrà una resolució.
Una altra mesura que es pot adoptar és acudir a la Unitat de Salut Laboral per exposar la situació d’assetjament que s’està vivint i s’emetrà un informe al respecte.
Pel que fa la via judicial, es pot denunciar penalment o bé mitjançant demanda en els Jutjat del Social (jurisdicció laboral). En aquest article, ens centrarem en aquesta segona via.
Si el treballador assetjat continua prestant serveis a l’empresa, pot presentar una demanda exercitant dues accions:
1a) Extinció del contracte de treball amb dret a la indemnització prevista per a l’acomiadament improcedent, basada en els incompliments greus de l’empresa pel que fa a les obligacions derivades del contracte de treball; i,
2a) Vulneració dels drets fonamentals del treballador, i una reclamació d’indemnització accessòria per danys morals i / o danys i perjudicis soferts.
Si el treballador ja no presta serveis a l’empresa, en cas d’haver estat acomiadat podrà demandar per acomiadament i per vulneració dels seus drets fonamentals o, fins i tot, només per aquesta última acció.
En tot cas, perquè el procediment tingui possibilitats d’èxit serà fonamental poder comptar amb mitjans de prova suficients per acreditar la situació de mobbing o assetjament laboral i les seves conseqüències. En aquest sentit, és important que quedi provada l’actuació empresarial que pot qualificar d’assetjament laboral, els danys morals i / o danys i prejudicis soferts pel treballador i, evidentment, la relació de causalitat entre tots dos. Donada la dificultat que solen comportar aquests casos, sempre hi ha la possibilitat d’arribar a un acord mitjançant conciliació judicial entre ambdues parts.
Efectes per a la salut
Loly Fernández, la secretària de Salut Laboral en el sindicat de Comissions Obreres (CCOO) comenta que la gent poc a poc ha anat perdent la por a denunciar els abusos d’aquest tipus al trobar cansats de rebre un tracte tan degradant per part de l’empresa . Molts fins ara evitaven prendre la baixa mèdica quan estaven malalts per evitar conflictes amb l’empresa, per por de perdre la feina.
Gran part de les situacions d’assetjament acaben o han acabat amb la dimissió del treballador. De fet, el principal problema és la manca de proves a l’hora de demostrar-ho, ja que sovint és molt difícil aconseguir algun tipus de prova documental o algun testimoni.
Per acabar, la veritat és que de gairebé 500 denúncies rebudes, només van poder actuar en una cinquantena d’ella, i això, per no parlar de totes les persones que encara tenen por de denunciar perquè temen les possibles represàlies.
Sens dubte és una realitat encara molt present que a poc a poc va canviant.
Marben Abogados laboralistas
Marben el mejor bufete de abogados laboralistas de Barcelona. Conoce a nuestros expertos en despidos, indemnizaciones, accidentes etc.
