Segons el que disposa l’article 4.1 del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social s’entén com a persona amb discapacitat a “aquelles que presenten deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials, previsiblement permanents que, en interactuar amb diverses barreres, puguin impedir la seva participació plena i efectiva a la societat, en igualtat de condicions amb els altres”.

La discapacitat es reconeix quan la persona avaluada obté un 33% o més de grau de discapacitat; existint dos graus de discapacitat:

  • 33% de discapacitat o,
  • 65% de discapacitat

Evidentment, depenent del grau obtingut en la revisió mèdica del mateix, tindrem un tipus d’avantatges o d’altres.

És el mateix la discapacitat que la incapacitat permanent?

La resposta és NO, ja que, mentre que la incapacitat permanent suposa que la persona que la pateix tingui unes reduccions anatòmiques o funcionals greus, de caràcter definitiu, sense que hi hagi opció que puguin millorar i que ocasionen una disminució de la seva capacitat laboral, la veritat és que la discapacitat no suposa que la persona afecta de la mateixa no pugui treballar, ja que, el que presenten és una disminució física i/o psíquica que fa que puguin treballar i, de fet, la majoria sol prestar serveis per als anomenats Centres Especials d’Ocupació (com ara Fundació ONCE, entre molts).

Les principals diferències entre ambdós conceptes són:

  • La discapacitat, llevat que arribi a un 65%, només atorga una sèrie de beneficis socials i fiscals però en cap cas ens dóna dret al cobrament d’una pensió vitalícia mensual, com sí que és el cas de la incapacitat permanent
  • La discapacitat s’examina i concedeix pels òrgans administratius autonòmics destinats a fer-ho (com per exemple, en el cas de Catalunya, l’òrgan competent és el Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya).
  • La discapacitat s’avalua per un tribunal mèdic propi de l’organisme que tramita l’expedient mentre que en el cas de la incapacitat permanent, l’encarregat d’això és un altre tipus de tribunal mèdic propi de l’INSS que, depèn a la comunitat autònoma on ens trobem serà el SGAM, EVI, entre d’altres noms.
  • En la discapacitat no hi ha graus mentre que en la incapacitat permanent es classifica en diferents graus.
  • La discapacitat pot ser de caràcter definitiu i no estar subjecta a revisió mentre que la incapacitat permanent sempre estarà subjecta a una possible revisió -per part nostra o per part de l’INSS.

Jurisprudència sobre la discapacitat i la Incapacitat Permanent

Així mateix, cal indicar en aquest punt, que el Tribunal Suprem, a través de dues de les seves sentències dictades en data 29/11/2018 (SSTS Nº 993/2018, Rec 1826/2017, ECLI: ES:TS:2018:4475 , i SSTS Nº 992/2018, Rec 3382/2016, ECLI: ES:TS:2018:4446), deixa clar que els beneficiaris d’una pensió d’incapacitat permanent en grau de total, absoluta o gran invalidesa no són automàticament mereixedors d’un grau de discapacitat, ja que, allò que protegeixen ambdós conceptes són coses diferents, sense haver-nos d’oblidar que moltes de les persones discapacitades treballen, sense que pateixin de cap mena de minvament en la seva capacitat laboral.

Per tant, hem de tenir clar que tenir concedit un grau d’incapacitat permanent –sigui un o altre– no ens atorga de forma directa un grau de discapacitat.

How useful was this post?

Click on a star to rate it!

Average rating 0 / 5. Vote count: 0

No votes so far! Be the first to rate this post.