L’article 34.8 de l’Estatut dels Treballadors preveu el dret de les persones treballadores a demanar adaptacions de la distribució i durada de la jornada, així com la forma i ordre de prestació de la feina, amb la finalitat de poder conciliar la feina amb la vida familiar . Es tracta d’adaptacions que han proporcionades i raonables d’acord amb les necessitats de la persona emprada i també amb les necessitats de l’empresa tant a nivell productiu com organitzatiu.

Es tracta d’un dret que té les persones amb fills i que poden exercir fins que compleixin 12 anys d’edat.

La llei estableix que en els convenis col·lectius s’han d’establir els termes per a l’exercici d’aquest dret, mitjançant sistemes i criteris que evitin discriminacions per raó sexe. SI bé, en cas que no hi hagi regulació per conveni col·lectiu, la llei disposa que l’empresa està obligada a obrir un procés de negociació durant 30 dies amb la persona sol·licitant, i haurà de donar una resposta per escrit ja sigui acceptant la sol·licitud, plantejant una altra proposta o bé denegant. En cas de denegar-la l’empresa haurà d’exposar raons objectives en què basa la seva decisió.

La tornada a la jornada o modalitat de contracte anterior es pot sol·licitar quan finalitzi i temps acordat o quan els justifiqui el canvi de circumstàncies.

Es tracta d’un dret compatible i no excloent dels que preveu l’article 37 de l’Estatut dels Treballadors, com és la reducció de jornada i concreció horària per cura de fills.

RECENT SENTÈNCIA FAVORABLE

Si bé aquest dret ja constava en l’article 34.8 de l’Estatut dels Treballadors des de la seva entrada en vigor el 13/11/2015, la veritat és que el seu redactat original era més concís i ambigu, i no imposava l’obligació de negociar a l’empresa que sí que consta en el text vigent. Va ser a partir del 08/03/2019 quan aquest precepte va ser objecte d’una reforma important, conferint a aquest dret d’un contingut més concret i efectiu. Per això, les resolucions judicials en la matèria que es poden trobar són relativament recents, tenint en compte el poc temps transcorregut des de l’aprovació del vigent text i l’aturada judicial que va suposar la pandèmia per Covid-19.

 

En aquest sentit, MARBEN ADVOCATS ha tingut ocasió de dur procediments judicials relatius a aquesta matèria, amb resultats molt positius, tant en casos en què s’ha arribat a agafar una solució, com també quan s’ha celebrat judici i dictat sentència.

En aquest sentit, volem comentar un dels casos més recents en aquesta matèria amb Sentència favorable, que hem tingut en MARBEN ADVOCATS.

El supòsit de fet és que una treballadora, amb motiu del seu recent maternitat, va sol·licitar a la seva empresa, en exercici de el dret previst a l’article 34.8 ET, passar de treballar en un torn rotatiu a fer-ho de forma fixa en el torn de matí. La resposta de l’empresa va ser denegar la sol·licitud de la treballadora, al·legant causes organitzatives consistent en que a la tarda que al matí es produïen un major nombre de vendes, que ja existien diverses persones amb reducció de jornada per maternitat que prestaven els seus serveis per matí i que si l’empresa concedia aquesta concreció horària es veurien obligats a canviar a dues persones treballadores que rotaven amb l’actora.

Cal tenir en compte que l’empresa és una multinacional de el sector tèxtil amb diverses botigues obertes a la província de Barcelona, ​​i la treballadora assumia com a possible i acceptable haver d’anar a treballar en una altra botiga, si les necessitats productives o organitzatives de l’empresa ho requerien.

Davant la impossibilitat de conciliar un acord, es va celebrar el judici en què, un cop practicada la prova (testifical i documental) i evacuat el tràmit final de conclusions, va quedar vist per a sentència.

La sentència va estimar la demanda, donant la raó a la treballadora, per considerar que l’empresa disposava de més centres a Barcelona dels que no constava cap prova de la situació de les seves persones treballadores, ni tampoc sobre quina situació tenien altres persones treballadores del propi centre. Tampoc va quedar acreditat que l’empresa no pogués contractar nou personal. D’altra banda, ha considerat que la fixació d’un torn rotatiu afectava greument la planificació familiar precisament en la seva cura quotidià. I, a més de tot això, tampoc va quedar acreditat que les raons per denegar la sol·licitud fossin certes, ja que la diferència de vendes dels torns de matí i tarda no eren substancials.

En el present cas a més, el jutjat competent va condemnar l’empresa a el pagament d’una indemnització per danys morals de 6.251 euros, de conformitat amb el que disposa l’article 8.2, en relació amb l’article 40.1 de la LISOS, per vulneració del principi de igualtat que estableix l’article 14 de la Constitució espanyola, per entendre que a ell no reconèixer a la treballadora el dret a gaudir en horari fix, l’empresa havia tingut un tracte pejoratiu respecte d’ella en comparació amb la resta de les treballadores de la botiga que sí que han obtingut la seva aprovació.

CONCLUSIÓ

El dret a la conciliació de la vida laboral i familiar, quan concorren raons provades per a això, suposa un dret a realitzar modificacions, ja sigui de reducció i / o concreció en la jornada laboral. Com a tal dret, aquest es pot exercitar i si bé és cert que no és un dret absolut, l’empresa per oposar-se a ell ha argumentar raons de dificultat extrema o fins i tot d’impossibilitat per oposar-se al canvi. Una simple dificultat, inconveniència empresarial que no afecti la viabilitat de l’empresa, no pot suposar un fre a l’exercici dels drets de conciliació de la vida laboral i familiar que l’Estatut dels Treballadors i la Constitució Espanyola reconeixen.