L’assetjament laboral o mobbing fa molts anys que existeix, però amb la crisi econòmica, podem dir que hi va haver un increment de casos d’aquest tipus. Així mateix, hi cada vegada més informació sobre aquesta matèria, cada vegada més treballadors s’han atrevit a fer el pas de a reclamar els seus drets davant de situacions d’assetjament laboral.
S’entén per assetjament laboral aquelles conductes de fustigació exercides per superiors o companys de treball amb l’objecte de minar psicològicament al treballador, i que succeeixen de manera continuada, reiterada i sistemàtica. Com a conseqüència d’aquest assetjament, el treballador pot patir trastorns de tipus psicològic, que moltes vegades arriben a comportar la seva baixa mèdica. En aquests casos, el treballador pot arribar a percebre el seu entorn de treball com intimidatori i patir autèntic pànic a acudir al seu treball. Donada l’existència de components subjectius, no sempre és fàcil detectar si ens trobem amb un cas de mobbing; ja que el que per a un treballador uns fets poden ser simples desavinences amb un superior o company, per a altres poden afectar més a nivell emocional. Dependrà, per tant, no tant dels efectes en el treballador sinó que la conducta susceptible de es considerada mobbing realment ho sigui i es doni una efectiva relació de causalitat. L’assetjament laboral pot ser de tipus horitzontal, que és quan ve causat per companys de treball sense diferències jeràrquiques en l’organigrama de l’empresa, o bé, de tipus vertical, que és quan prové d’un superior jeràrquic.
Com saber si pateixes mobbing
Per tot això i molt més, és de vital importància trobar material de referència per poder definir què és mobbing i què no ho és. L’expert en aquesta matèria, Iñaki Piñuel, el 2013 va publicar el llibre Mobbing: com sobreviure a l’assetjament psicològic en el treball. En aquesta publicació, a més d’aportar algunes idees perquè el treballador pugui alleujar la seva situació, estableix 42 punts que ell considera com a signes d’alarma sempre es produeixin de manera continuada en un període de sis mes almenys dues vegades per setmana. En la seva opinió, si es compleixen aquests requisits que enumera, entén que el treballador està patint assetjament laboral.
Entre els símptomes que destaca Piñuel, destaquen alguns molt concrets que permeten identificar si existeix o no una situació d’assetjament laboral. Podem citar alguns d’ells:
a) Les relacions personals canvien i es restringeixen; per exemple, el cap o els companys de treball es neguen a parlar o reunir-se amb un, ja sigui a través del silenci i ignorant o responent de males maneres i amb crits. Un altre factor clau és el menyspreu del treball. Ja sigui criticant o llançant falsos testimonis sobre la seva persona, el que suposa un menyscabament a la llibertat per realitzar les seves tasques davant la por de tornar a ser criticat. Això converteix el lloc de treball en un lloc que desborda negativitat i afecta psicològicament a la víctima.
b) També es pot fer sentir malament al treballador segons el volum de treball, tant per excés com per defecte. En ocasions, se li assignenmassa tasques que són impossibles d’abastar; mentre que altres vegades es retiren les responsabilitats per després acusar-lo de vagància i de no fer res. En aquest cas, caldria definir si es tracta d’un cas deliberat o simplement que les necessitats de l’empresa han disminuït. Seguint amb les tasques encomanades, també és possible que el treballador sigui obligat a fer tasques sense les mesures de seguretat pertinents i que posin en perill la seva integritat física.
c) La punta de l’iceberg serien les amenaces, ja siguin gestuals, verbals o per escrit. Aquestes poden anar acompanyades d’insinuacions o proposicions sexuals. Quan són indirectes, el perpetrador de l’assetjament pot al·legar que es tractaven de “simples bromes”. D’aquí que, com hem comentat, sempre hi haurà un component subjectiu sobre la intencionalitat o no d’aquest assetjament, o si simplement són “imaginacions” de la víctima.
El primer pas per intentar solucionar aquest problema és adonar-se un mateix que hi ha uns símptomes d’assetjament. Un cop identificats aquests símptomes i la causa dels mateixos, cal disposar d’elements de prova per poder demostrar-los. En aquest sentit, poden servir documents, correus electrònics, missatges, testimonis, gravacions, etc. que permeti puguin provar l’existència de l’assetjament laboral.
Encara que pugui resultar difícil, cal evitar reaccionar a insults o provocacions, ja que qualsevol conducta reactiva podrien tornar-se en contra seva, en poder servir d’excusa per justificar un acomiadament disciplinari.
En un procediment judicial, s’admetria com a prova un enregistrament, ja sigui de vídeo o d’àudio, sempre que en la mateixa també aparegués la persona que la proposi com a prova, és a dir, el treballador assetjat.
No hi ha dubte que l’assetjament laboral és un fenomen que pot afectar molt negativament la vida d’un treballador, de manera que la negació del mateix mai és la millor solució. Sempre cal busca suport a la família i/o amics, i en casos de major gravetat pot ser molt recomanable buscar ajuda psicològica. I, evidentment, si es té intenció de reclamar cal consultar a un advocat laboralista expert en casos d’assetjament laboral o mobbing.
Marben Abogados laboralistas
Marben el mejor bufete de abogados laboralistas de Barcelona. Conoce a nuestros expertos en despidos, indemnizaciones, accidentes etc.
