Marben el mejor bufete de abogados laboralistas de Barcelona. Conoce a nuestros expertos en despidos, indemnizaciones, accidentes etc.

La Sala Social del Tribunal Suprem, a la seva Sentència nº 1177/2021, d’ 1 de desembre (Recurs: 345/2019) va declarar que l’agreujament d’una patologia diferent de la que va motivar la sol·licitud la incapacitat permanent, si aquesta patologia existia amb anterioritat, havia de ser tinguda en compte en el procediment judicial, sense necessitat d’acudir a la revisió en via administrativa.

QÜESTIÓ OBJECTE DE DISCUSSIÓ AL RECURS DE CASSACIÓ

L’objecte de discussió al Recurs de Cassació va ser dilucidar si les malalties que havia al·legat la part actora a l’acte de judici i que no constaven al dictamen de l’EVI (Equip de valoració d’Incapacitats), podien ser preses en consideració per valorar la determinació del grau de la incapacitat permanent.

HISTÒRIA DEL CAS

El treballador va causar baixa mèdica, i va iniciar un procés d’Incapacitat Temporal per contingència comuna el 14 de gener de 2013, obtenint alta per proposta d’incapacitat permanent el 9 de gener de 2014. Es va emetre Informe Mèdic de Síntesi en data 6 de febrer de 2015 .

L’EVI, reunit el 10 de febrer del 2015, va proposar la qualificació del treballador en situació d’Incapacitat Permanent Total, que va ser acceptada íntegrament per l’INSS.

El quadre clínic era el següent:

  1. ADAPTATIU AMB CLÍNICA ANSIÓS-DEPRESSIVA i amb les següents limitacions orgàniques i funcionals. PERSISTÈNCIA D’INESTABILITAT ANÍMICA DAVANT SITUACIONS VIVENCIALS D’ESTRES A DIFERENTS NIVELLS (FAMILIAR-ECONÒMIC).

En diversos informes clínics constaven canvis ossis degeneratius i discartosi lumbar generalitzada i també que l’actor feia dos anys que havia començat a patir dolor a la regió lumbar amb irradiació cap avall, passant per les darreres vèrtebres lumbars, arribant fins a l’extremitat inferior dreta.

En data 24 d’abril del 2015 es va presentar Reclamació Prèvia contra la Resolució de l’INSS de 2 de març del 2015, que va ser desestimada.

Presentada demanda judicial per part del treballador contra l’INSS, sent estimada íntegrament pel Jutjat Social. Enfront de la Sentència l’INSS va presentar Recurs de Suplicació davant del TSJ d’Andalusia, que va ser estimat. Finalment, el treballador va presentar Recurs de Cassació per Unificació de Doctrina (RCUD) davant del Tribunal Suprem.

La Sala Social del TSJ d’Andalusia va considerar que la Sentència d’instància va prendre en consideració malalties posteriors al fet causant, ja que la data d’aquest era la del dictamen de l’EVI. Aquest Tribunal va entendre que s’havia de revisar si la valoració de l’estat del beneficiari a la data del fet causant resultava correcta o no en atenció el seu estat psicofísic en aquell moment. Per tant, el TSJ va entendre que les malalties posteriors a 10.02.2015 no podien ser tingudes en compte, sens perjudici de la posterior revisió de grau.

Per tant, la contradicció qüestionada davant el Tribunal Suprem es va basar a qüestionar si les malalties que no figuraven a l’expedient administratiu podien configurar el quadre de malalties i limitacions funcionals a prendre en consideració per examinar-ne l’abast jurídic, a efectes de trobar-se en situació o no d’incapacitat permanent.

 

Per resoldre la controvèrsia convé tenir en compte els següents preceptes legals:

– Art. 3 del Reial decret 1300/1995, de 21 de juliol, pel qual es desenvolupa, en matèria d’incapacitats laborals del sistema de la Seguretat Social, la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social, recull, entre les funcions dels Equips de Valoració d’Incapacitats, examinar la situació d’incapacitat del treballador.

 

– Art. 5.1 b) de l’esmentat RD, refereix la formulació del dictamen proposada per l’esmentat Equip que estarà acompanyat d’un informe mèdic consolidat en forma de síntesi, comprensiu de tot allò referit o acreditat a l’expedient, un informe d’antecedents professionals i els informes d’alta i cotització que condicionen l’accés al dret, assenyalant-ne l’apartat 3 que quan les característiques clíniques del treballador ho aconsellin, l’INSS podrà sol·licitar l’emissió d’altres informes i la pràctica de proves i exploracions complementàries.

 

– Art. 72 de la LRJS disposa que “En el procés no podran introduir les parts variacions substancials de temps, quantitats o conceptes respecte dels que fossin objecte del procediment administratiu i de les actuacions dels interessats o de l’Administració, bé en fase de reclamació prèvia en matèria de prestacions de Seguretat Social o de recurs que esgoti la via administrativa, excepte quant als fets nous o que no s’hagin pogut conèixer abans.

 

– Finalment, l’art. 143.4 de la LRJS estableix que “En el procés no podran adduir-se per cap de les parts fets diferents dels al·legats a l’expedient administratiu, excepte quant als fets nous o que no haguessin pogut conèixer-se amb anterioritat”.

 

La sentència del Tribunal Suprem, de 13 doctubre de 2021, RCUD 5108/2018, recollint doctrina precedent, com la de la sentència de 2 de juny de 2016, rcud 452/2015, i en relació amb les normes processals que abans hem identificat , va assenyalar que no són fets nous aliens a l’expedient les malalties que siguin agreujament d’altres anteriors, ni les lesions o malalties que ja existien amb anterioritat i es posen de manifest després, ni tan sols les que existien durant la tramitació de l’expedient però no van ser detectades pels serveis mèdics. En el mateix sentit, ja s’havia pronunciat el Tribunal Suprem a la STS de 5 de març de 2013, RCUD 1453/2012.

Per això, encara que la data del fet causant se situava a la del dictamen de l’EVI, les malalties eren ja presents abans d’aquell moment, tal com quedava recollit als documents recollits al relat fàctic acreditaven aquesta circumstàncies.

En conclusió i en virtut del que ja s’ha exposat al relat fàctic, es va advertir que la part actora patia amb anterioritat al 10 de febrer de 2015, malalties físiques i psíquiques que havia pres el Jutge dels Social. És a dir, no eren malalties originades amb posterioritat, sinó anteriors que havien anat evolucionant.

How useful was this post?

Click on a star to rate it!

Average rating 0 / 5. Vote count: 0

No votes so far! Be the first to rate this post.

Marben Abogados laboralistas

Marben el mejor bufete de abogados laboralistas de Barcelona. Conoce a nuestros expertos en despidos, indemnizaciones, accidentes etc.