És aquella que impedeix a la persona la realització de tota professió o ofici.

Dóna lloc a una pensió vitalícia equivalent a el 100% de la base reguladora.

Per tant, es diferencia de la Incapacitat Permanent Total en que aquesta impedeix la realització de la professió habitual, en canvi a la Incapacitat Permanent Absoluta impossibilita per a realitzar qualsevol tipus d’activitat o professió.

I també es diferencien en l’import de la pensió corresponent, ja que en la Total és de l’55% de la base reguladora (el 75% a partir de l’edat de 55 anys), i en l’Absoluta la pensió és de el 100% de la base reguladora.

On esta prevista la incapacitat permanent absoluta?

La incapacitat permanent està prevista en l’article 193 i següents la Llei General de la Seguretat Social (de Reial Decret Legislatiu 8/2015).

Segons preveu el seu article 194.3 de l’esmentada Llei, el Govern hauria d’aprovar un reglament que desenvolupi aquesta normativa de forma més concreta, en matèria per exemple de graus d’incapacitat i incompatibilitats. Si bé, mentre aquesta norma reglamentària no sigui aprovada, s’aplica la disposició transitòria 26a de l’actual Llei General de la Seguretat Social, na la qual figura la regulació dels diferents graus d’incapacitat permanent, inclòs el grau d’incapacitat permanent absoluta.

Què es necessita per a obtenir la Incapacitat Permanent Absoluta?

Per obtenir una declaració d’incapacitat permanent, la llei exigeix ​​que hi hagi reduccions anatòmiques o funcionals greus, i que aquestes provoquin una disminució greu de la capacitat de la persona. En funció d’aquesta gravetat i, sobretot, de la limitació que suposen, estarem davant d’un grau o un altre d’incapacitat permanent. Per tant, la malaltia o lesions amb caràcter greu i permanent que afectin a la capacitat per treballar.

Cal tenir en compte aquest doble factor, ja que és possible tenir una lesió permanent greu, però que no impedeixi la capacitat per realitzar una activitat laboral. En aquest cas, estarem parlat de lesions permanents no invalidants, que donen lloc a la percepció d’una compensació econòmica però no a una pensió periòdica.

Quan parlem de lesions permanents, aquestes poden ser tant físiques com psíquiques. En aquest sentit, una persona que pateixi un trastorn depressiu en grau major (depressió major), és un tipus de malaltia que pot comportar el reconeixement d’una incapacitat permanent absoluta, per considerar-se com una malaltia greu i permanent que impedeix realitzar tota activitat laboral.

La incapacitat permanent absoluta també pot ser reconeguda en cas en què les lesions permanents no permeten realitzar tasques amb un mínim de professionalitat, eficàcia i rendiment; així com, quan impedeixin el compliment regular d’una disciplina laboral amb la consegüent jornada i horari.

Jurisprudència de la incapacitat permanent absoluta

Tot i que la llei estableix que la incapacitat permanent absoluta impedeix la realització de qualsevol tipus d’activitat, la veritat és que la jurisprudència ha anat matisant aquest caràcter absolut, de manera que en determinats casos sí es permet la realització d’alguna activitat, sempre que es compleixin una sèrie de condicions:

1) No pot ser la mateixa activitat per la que va ser declarada la incapacitat.

2) Es tracti d’activitats tipus marginal i esporàdic, i no constitueixin el nucli essencial d’una professió.

 

3) Que es tracti de tasques que siguin compatibles amb l’estat de salut de la persona incapacitada.

4) Que no impliquin un canvi en la capacitat per treballar que pugui implicar la revisió de la incapacitat permanent.

5) Que la realització d’aquestes tasques no suposi una millora de les lesions ni un error de la diagnosi.

Si bé, hi ha aquesta jurisprudència, en la pràctica cal ser prudent amb quina activitat es realitzen, fruit d’una comprensible voluntat d’estar actiu, ja que pot passar que, tot i estar en situació d’incapacitat permanent de forma perfectament justificada, pot iniciar-se un procediment de revisió d’aquesta situació emparat en la presumpció que hi ha hagut una millora que queda evidenciada per la realització de determinades activitats.

En cas que la incapacitat derivi d’accident de treball, amb responsabilitat de l’empresa en el mateix, es pot imposar a l’empresa un recàrrec d’entre el 30% i el 50% sobre l’import de la pensió, que suposarà un complement a la pensió.

La realitat actual ens indica que, en la majoria de casos que tractem, el simple fet de patir una malaltia o lesió de tipus permanent no és suficient per obtenir un reconeixement de la incapacitat permanent des d’un inici. Sol ser necessari esgotar la via administrativa i prosseguir en via judicial per obtenir una resolució judicial favorable, per la qual cosa resulta necessari comptar amb l’assistència d’un advocat expert en la matèria, així com, comptar amb una prova pericial mèdica capaç de desvirtuar la qual present l’administració de la Seguretat Social o la Mútua que correspongui.


Truca’ns i t’ ajudarem 93 531 30 34