Quan portem un cas d’acomiadament del que es pot derivar el pagament d’una indemnització, sovint el client ens formula la següent pregunta: La indemnització per acomiadament està subjecte a algun impost? La resposta a aquesta pregunta la trobem en article 7, e) de la Llei de l’IRPF, i dependrà de diversos factors tal com a continuació exposarem.

Indemnització per acomiadament objectiu

L’article 53.1 de l’Estatut dels Treballadors estableix que en cas de produir-se un acomiadament per causes objectives s’ha d’abonar al treballador una indemnització de 20 dies de salari per any de servei, amb un límit màxim d’una anualitat de salari brut.

Aquesta indemnització, que s’ha d’abonar de forma simultània al lliurament de la carta de preavís o d’acomiadament, està íntegrament exempta d’impostos, llevat que superi la quantitat de 180.000 euros, en el cas tot el que excedís d’aquesta quantitat hauria de tributar per IRPF .

Res impedeix que empresa i treballador arribin a un acord qualificant l’acomiadament objectiu com procedent i pactant una millora indemnitzatòria. Aquesta millora indemnitzatòria estarà exempta de tributació si el seu import, sumat al de la indemnització inicial, no superi l’equivalent a 33 dies per any de servei (indemnització prevista per a l’acomiadament improcedent), amb les següents excepcions:

a) Quan la causa de l’acomiadament és una de les que preveu article 52, c), que són les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, qualsevol acord, ja sigui privat, en conciliació administrativa o judicial, estarà sempre exempta de tributació , amb l’excepció de l’excés sobre 180.000 Euros.

b) Si l’acomiadament s’ha basat en qualsevol dels altres causes previstes a l’article 52, de l’Estatut dels Treballadors, perquè la millora indemnitzatòria estigui exempta d’impostos, requereix que l’acord s’hagi formalitzat en conciliació administrativa o judicial. De manera que si es realitza en un acord privat, aquesta millora s’entendrà com un import brut, i l’empresa practicar retenció per IRPF i el treballador incloure-la en la seva declaració de la renda.

Indemnització per acomiadament col·lectiu

L’acomiadament col·lectiu preveu l’artículo 51.1 de l’Estatut dels Treballadors, es basa en l’existència d’unes causes objectives taxades legalment i que afecta una pluralitat de treballadors que superen uns llindars numèrics establerts legalment, i que requereix de la tramitació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació.

La indemnització legalment prevista per a l’acomiadament col·lectiu és de 20 dies de salari per any de servei, però res impedeix que després del preceptiu període de consultes s’arribi a un acord que millori aquesta indemnització inicial.

Doncs bé, aquesta millora d’indemnització estarà lliure de tributació si la quantia global de la indemnització no supera l’equivalent a 33 dies per any de servei (indemnització prevista per a l’acomiadament improcedent), amb l’excepció de l’excés sobre 180.000 Euros.

Indemnització per acomiadament improcedent

Tot acomiadament pot ser qualificat com a procedent, improcedent o nul. En aquest cas, anem a analitzar l’acomiadament que és qualificat com improcedent, la indemnització resultant i el seu tractament fiscal.

Un exemple clàssic és el d’un acomiadament disciplinari que és impugnat judicialment pel treballador i finalment qualificat com improcedent mitjançant sentència del Jutjat del Social, i que l’empresa opta per pagar al treballador la indemnització de 33 dies per any de servei. En aquest cas, la indemnització estarà íntegrament exempta d’impostos, llevat l’excés que superi la quantitat de 180.000 euros, quedant aquest excés sotmès a IRPF.

No obstant això, hi ha altres casos en què l’acomiadament pot ser qualificat com improcedent, mitjançant reconeixement de la pròpia empresa. Depenent de com i quan es produeixi aquest reconeixement de la improcedència, la indemnització estarà o no exempta d’impostos:

a) Si l’empresa reconeix la improcedència en la mateixa carta d’acomiadament, en aquest cas la indemnització quedarà íntegrament sotmesa a l’IRPF, havent aquesta practicar una retenció sobre l’import de la mateixa. Òbviament, si el treballador no està d’acord amb l’acomiadament o amb que es produeixi aquesta tributació, pot impugnar l’acomiadament.

b) Si l’empresa reconeix la improcedència de l’acomiadament en un acte de conciliació administrativa (obligada fase prèvia a la via judicial) amb avinença de les parts. La indemnització estarà lliure d’impostos íntegrament, llevat l’excés que superés el límit de 180.000 euros.

c) Si l’empresa reconeix l’acomiadament improcedent en un acte de conciliació judicial (previ a l’acte de judici) amb acord de la parts. La indemnització estarà íntegrament exempta de tributar, excepte l’import que excedeixi el límit de 180.000 euros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *