Quan un acomiadament és declarat nul, la conseqüència legalment prevista és la readmissió de la persona treballadora al seu lloc de treball i en les mateixes condicions en què estava, o bé, en què li corresponen legalment.
Com ja expliquem al nostre article Acomiadament nul per vulneració de la garantia d’indemnitat, dins de les causes que provoquen la declaració nul·litat d’un acomiadament hi ha quan hi hagi hagut vulneració d’algun dret fonamental de la persona treballadora, o que s’hagi produït una discriminació expressament prohibida per la constitució.
Doncs bé, en aquests casos, a més de l’obligació de readmissió, hi pot haver una altra conseqüència afegida, consistent a la condemna a pagar una indemnització per danys morals. Aquest tipus d’indemnització la trobem prevista a l’article 183 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.
Cal ressaltar com està redactat l’apartat 1 d’aquest article, que diu el següent:
“Quan la sentència declari l’existència de vulneració, el jutge haurà de pronunciar-se sobre la quantia de la indemnització que, si escau, correspongui a la part demandant per haver patit discriminació o una altra lesió dels seus drets fonamentals i llibertats públiques, en funció tant del dany moral unit a la vulneració del dret fonamental, com dels danys i perjudicis addicionals derivats”.
Doncs, com veiem, la norma utilitza el temps imperatiu “haurà de”, cosa que significa que no es tracta d’una cosa disponible, que el jutge pugui concedir o no aquesta indemnització, sinó que l’ha de reconèixer.
Com es calcula limport de la indemnització?
L’apartat 2 de l’article 183 esmentat és força ambigu quan estableix que el jutge es pronunciarà sobre la quantia del dany, i la determinarà prudencialment per tal que sigui prou rescabalada de la lesió patida i tingui un efecte de prevenció del dany.
Per tant, a diferència de casos com la indemnització per acomiadament objectiu o per acomiadament improcedent, per a aquest tipus d’indemnització no hi ha una fórmula legal per calcular-la. De fet, ha estat la jurisprudència la que ha anat adoptant la manera com es pot calcular. En aquest sentit, podríem dir que el criteri que s’ha acabat assentant com a més acceptat és adoptar els imports previstos com a sancions a la llei d’infraccions i sancions de l’ordre social (LISOS).
En aquest sentit, l’article 8 de la LISOS, que consta de 20 apartats, enumera les conductes que constitueixen infraccions molt greus en matèria de relacions laborals, de les quals algunes impliquen vulneració de drets fonamentals o discriminacions prohibides constitucionalment. I després, a l’article 40 de la mateixa Llei, estableix les quanties de les sancions, i concretament, a l’apartat 1, c) les sancions per a infraccions molt greus, amb l’escalat següent:
- Grau mínim: de 7.501 a 30.000 euros
- Grau mitjà: de 30.001 a 120.005 euros
- Grau màxim: de 120.006 a 225.018 euros
Jurisprudència
Dins dels danys i perjudicis, podem distingir els danys morals, els danys corporals (físics i/o psicològics) i els danys materials. La indemnització per danys corporals es pot calcular sobre la base d’uns barems (actualment, mancant uns específics, s’usen de forma analògica els barems d’accidents de trànsit) en funció del temps de baixa, les seqüeles, etc. La indemnització per danys materials que es poden quantificar amb peritatges, pressupostos o factures. Però, en la indemnització per danys morals, el que es valora és un intangible consistent en el dany que va lligat a la vulneració constitucional patida per la persona. I davant la dificultat d’establir com valorar aquest tipus d’indemnització, la jurisprudència ha establert com un sistema vàlid i acceptat la fixació del seu import basant-se en la quantitat que podria equivaldre com a sanció prevista a la LISOS. I, a la pràctica, solem moure’ns dins el grau mínim. A partir d?aquí, la gravetat de la vulneració marcarà que la indemnització sigui per un import o un altre.
Així, qui reclama haver patit la vulneració de drets o discriminació, ho ha d’invocar i reclamar una indemnització que pot valorar a tant alçat, sense necessitat d’acreditar la realitat del dany. I el jutjador, sobre la base de l’article 183.1 LRJS, s’ha de pronunciar sobre això, i s’ha d’imposar aquesta indemnització en cas d’estimar l’existència de la vulneració constitucional invocada, i en pot modular l’import a que consideri més adequat.
A nivell jurisprudencial, podem citar la STS 830/2022, de 22 de febrer, destacant que el Tribunal Suprem confirma, segons el que preveu l’article 183 de la Llei reguladora de la jurisdicció, l’òrgan judicial s’ha de pronunciar sobre l’import de la indemnització , i quan sigui difícil o complex xifrar-ne l’import exacte, l’haurà de fixar prudencialment. I en aquest sentit la Sentència del Tribunal Suprem concedeix la indemnització addicional per danys morals, si bé, minvant l’import que reclamava el treballador, optant per xifrar-la a l’import equivalent a la sanció econòmica mínima prevista a l’article 40 de la LISOS.
Marben Abogados laboralistas
Marben el mejor bufete de abogados laboralistas de Barcelona. Conoce a nuestros expertos en despidos, indemnizaciones, accidentes etc.
