Antiguitat laboral

S’entén per antiguitat el temps en què el treballador ha prestat serveis per a una empresa determinada sense solució de continuïtat, i el fet d’existir una diversitat de contractes no sempre provoca l’existència de relacions laborals diferents.

De fet, quan un treballador ha tingut una pluralitat de contractes, la jurisprudència ha establert que mentre no hi hagi un trencament de la “unitat essencial del vincle” contractual, s’entén que la relació laboral continua sent la mateixa.

Així mateix, quan s’ha produït la subrogació d’un treballador per empres / es que van succeint l’ocupadora anterior, l’antiguitat del treballador en aquests es computarà des del primer contracte amb la primera empresa.

Encadenament de contractes temporals

En el cas que un treballador sigui contractat de forma successiva per una empresa mitjançant diferents contractes que es van succeint en el temps, per poder tenir coneixement de quina és la seva antiguitat, cal tenir en compte el temps que ha transcorregut entre la finalització d’un contracte i l’inici del següent. Prèviament, s’entenia que si passaven 20 dies entre contracte i contracte, període pel qual el treballador pot impugnar l’acomiadament, el còmput d’antiguitat es trencava. Aquest fet provocava que les empreses tornessin a contractar els treballadors a partir del dia 21 o moltes vegades aquests treballadors eren acomiadats el mes de juny per tornar a ser contractats al setembre, i així estalviar-se haver de pagar el mes d’estiu.

No obstant això, tal com hem comentat més amunt, la jurisprudència ha considerat que s’ha de tenir en compte la totalitat dels serveis prestats a l’empresa per conèixer l’antiguitat d’un treballador, i així, tenir en compte tot el temps que computa per al càlcul de la indemnització legal en cas d’acomiadament.

Així mateix, el TS reitera que encara que aquests contractes successius no s’haguessin fet en frau de llei, i entre els mateixos no hi hagi una interrupció significativa, havent rebut la liquidació de conclusió de cada un d’aquests contractes, l’antiguitat no estaria trencada, ja que el que importa és que es mantingui una “unitat de vincle” en la relació laboral.

El Tribunal Suprem, en Sentència de 7 de juny de 2017, en un cas en què havien transcorregut 3 mesos i 19 dies entre la finalització d’un contracte de treball laboral i l’inici d’un altre posterior, va considerar que la relació laboral no s’havia interromput , que la relació laboral no s’havia trencat i que, per tant, el càlcul de la indemnització per acomiadament s’hauria d’haver calculat computant com a data d’antiguitat la del primer contracte de treball.

En una altra sentència de 23 de febrer de 2016 el Tribunal Suprem ja havia assenyalat que la indemnització per acomiadament no havia de quedar afectada per aquest tipus d’interrupcions, i més si aquestes havien estat imposades per l’empresa.

Què es pot fer perquè l’empresa reconegui l’antiguitat encertada?

En el cas que un treballador vulgui reconèixer la seva antiguitat dins l’empresa per la qual encara continua prestant serveis, el recomanable és iniciar un procediment judicial de reconeixement de dret, i en el cas que aquesta hagués d’abonar un plus d’antiguitat, es podrà acumular a aquest procediment un reclamació de quantitat.

Si, el treballador hagués estat acomiadat i voldria impugnar-lo, és molt important indicar en la demanda la data real d’inici de la relació laboral perquè la indemnització sigui calculada amb l’antiguitat correcta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *