Quitança no conforme

Que és la Quitança no conforme

La quitança podem definir-la com el document per mitjà del qual empresa i treballador posen fi a la relació laboral que els unia mitjançant la signatura d’aquest. En aquest document ha de constar la liquidació de parts proporcionals que li corresponen percebre al treballador.

Com actuar

L’ article 49.2 de l’Estatut dels Treballadors estableix que, en cas d’extinció de la relació laboral, l’empresa ha de facilitar al treballador una proposta de liquidació dels conceptes i imports que se li deguin. Per la seva banda, l’empleat pot requerir que estigui present un membre de la representació legal dels treballadors a l’hora de signar-lo, havent de fer constar en el document aquesta circumstància, com també el fet d’haver renunciat a aquest dret. I, finalment, en el cas que l’empresa impedís que el representant legal dels treballadors fos present, l’empleat signant podrà deixar constància d’això al costat de la seva signatura.

La liquidació pot tenir diversos efectes:

1. a) Liquidatori: Al mateix es fan constar els conceptes i quantitats que es liquiden a el treballador, i amb la signatura de el document el treballador no podrà reclamar cap import més derivat dels conceptes inclosos en el document signat.
2. b) Extintiu: Amb la signatura de la liquidació es dóna per extingit el contracte de treball, finalitzant les obligacions derivades de la mateixa, com és la prestació de serveis del treballador, i el pagament del salari i alta en Seguretat Social per part de l’empresa.
3. c) Alliberatori: Tindrà aquest efecte si en el seu contingut s’inclou una manifestació específica de la qual es desprengui una voluntat transaccional de posar fi a el vincle contractual amb expressa renúncia a reclamar contra l’extinció. No obstant això, aquest punt admet molts matisos atès que, en la pràctica, si després de signar la liquidació el treballador presenta una demanda per acomiadament, els requisits necessaris per atorgar aquest valor alliberador a la liquidació són molt exigents, fins al punt que en moltes ocasions els Jutjats dels Social no ho concedeixen i entren a enjudiciar el fons de l’assumpte, podent declarar l’acomiadament improcedent.

Pel que fa a la liquidació que ha de contenir tota quitança, ha d’incloure diversos conceptes:

• Part proporcional de pagues extraordinàries, amb les següents particularitats:

– En el cas que es percebessin de forma prorratejada, no procediria liquidar res per aquest concepte, a l’estar ja inclòs en el rebut de salari mensual.

– Variarà el seu import i distribució en un o més conceptes en funció de sistema de meritació. Si la meritació és anual, constaran totes les gratificacions extraordinàries (Per exemple, la de juny, i el Nadal, i, si s’escau, la de març). En canvi, si hi ha 2 gratificacions a l’any de meritació semestral, es liquidarà només la que pendent (Per exemple, si l’extinció es produeix al maig, es liquidarà la part proporcional de la gratificació de juny; i si fos a l’octubre, es liquidaria només la gratificació de Nadal, i, si són 3 gratificacions anuals de meritació semestral, el funcionament seria igual a l’anterior, és a dir, que si l’extinció fos al febrer, es liquidaria només la part proporcional de la gratificació de març)

• Part proporcional d’el salari corresponent als dies de vacances meritades i no gaudides pel treballador.

– Per exemple, si a un treballador li corresponen 30 dies de vacances en còmput anual, si la relació laboral finalitzés el 30 de juny, hauria reportat 15 dies naturals. Si, a més, hauria gaudit ja de 10 dies naturals, haurien liquidársele 5 dies de vacances.

• En ocasions, a la liquidació s’inclouen altres conceptes, com pot ser una indemnització derivada de la finalització d’un contracte de durada determinada, o bé d’un acomiadament objectiu.
• Així mateix, també podem trobar que la liquidació inclosa en la liquidació figurin els conceptes propis de la nòmina corresponent a l’últim mes o fracció de mes treballat.

Què passa si no s’està conforme?

Davant d’un document de quitança, el treballador pot actuar de maneres diferents.

1a) Es pot signar-lo, amb les conseqüències que se’n derivin.

2ª) Pot decidir no signar-lo.

3a) Pot decidir signar-afegint expressions com “NO CONCORME” o “NO COBRAT, NO CONFORME“, etc.

Doncs bé, la 3ª opció és la més aconsellable si el treballador no té clar si anirà a reclamar algun concepte de la liquidació o, fins i tot, si es va a impugnar l’extinció contractual. En aquest cas, la signatura del document, constant les esmentades expressions costat de la signatura, implica únicament la seva recepció, deixant oberta la via a reclamar contra l’empresa.

Sempre és molt important fixar-se en la data que consti en tot document que hagi de signar. En cas que la data no estigui correcta, el millor és no signar el document i demanar que la rectifiquin. Doncs, d’aquest error poden derivar conseqüències pernicioses pels drets de treballador.

La via per a reclamar quantitats, seria mitjançant una Papereta de Conciliació prèvia i, en cas de no aconseguir-se un acord, un Demanda Judicial de Reclamació de Quantitat al Jutjat Social. El termini per a reclamar prescriu a 1 any, de manera que es pot interrompre mitjançant qualsevol comunicació fefaent, tornant a iniciar-se el mateix termini d’un any.

En cas d’impugnar l’extinció, es faria mitjançant una Papereta de Conciliació prèvia i una Demanda judicial d’Acomiadament. El termini per impugnar-la caduca en 20 dies hàbils (descomptant dissabtes, diumenges i festius), i no cap la seva interrupció sinó només la seva suspensió durant 15 dies hàbils amb la presentació de la papereta de conciliació. Per això, és recomanable sempre presentar la demanda abans de celebrar l’acte de conciliació prèvia, a causa del curt termini que hi ha i el risc de superar-lo amb la conciliació. En cas d’aconseguir-se un acord en l’acte de conciliació, simplement caldria presentar un escrit desistint al jutjat que correspongui posant fi al tràmit judicial.

En tots dos casos, en cas de no arribar a un acord en conciliació prèvia, la reclamació prosseguirà per via judicial mitjançant l’oportuna demanda presentada, assenyalant una data per celebrar un judici en el Jutjat dels Social que correspongui. Dins de la via judicial, en qualsevol moment les dues parts poden arribar a un acord i formalitzar-lo mitjançant una conciliació al jutjat davant del secretari judicial, que emetrà una acta de conciliació i un Decret, donant fe de l’acord assolit. Si se celebrés l’acte de judici, serà el magistrat el que dictarà una sentència. Les dues parts podran recórrer el decret o la Sentència.

Aquests tràmits, encara que la llei no ho estableix com una cosa obligatori, és molt recomanable fer-ho a través d’un advocat laboralista.

Marben Abogados laboralistas

Marben el mejor bufete de abogados laboralistas de Barcelona. Conoce a nuestros expertos en despidos, indemnizaciones, accidentes etc.