Recentment el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictat una sentència molt rellevant en aquesta matèria, ja que del seu contingut es desprèn una jurisprudència que posa ordre a un tema que fins ara era controvertit.
El cas és el de Bogdan Barbulescu, un enginyer que treballava en una empresa a Romania, i que va ser acomiadat per haver enviat correus electrònics personals des del seu ordinador de l’empresa dins la seva jornada laboral. L’empresa va procedir a monitoritzar el seu ordinador i, amb les proves obtingudes, va justificar l’acomiadament del treballador.
Per la seva banda l’empleat va demandar l’empresa per acomiadament al·legant que s’havia vulnerat els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions ja que ell no havia tingut coneixement d’aquest control que l’empresari realitzava de les seves comunicacions i que, lògicament, no ho havia consentit.
Després de donar la raó a l’empresa en la jurisdicció nacional, el treballador va recórrer davant el TEDH la Sala va dictar una sentència el 2016.01.12 en què entenia justificada l’actuació de l’empresa. No obstant això, el cas va ser elevat a la Gran Sala del TEDH, la qual va decidir entrar a revisar la sentència de la Sala, i finalment ha acabat fallant, per onze vots contra sis, que els tribunals de Romania van actuar erròniament, ja que l’empresa només té dret a vigilar les comunicacions dels seus empleats sempre que aquests siguin prèviament informats, amb la qual cosa, la cort en aquest cas va considerar que s’havia trencat el dret de tota persona a què es respecti la seva “vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència “, d’acord amb l’article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans.
Concretament, el Tribunal disposa que el control realitzat per l’empresa cap al treballador en horari laboral i amb el material electrònic facilitat a l’oficina, havia de ser proporcional, necessari i el menys invasiu possible, és a dir, sempre mantenint un equilibri entre la privacitat del treballador i el risc que aquest podia ocasionar als interessos de l’empresa. Així mateix, deixa clar que perquè es pugui realitzar aquest control cal que sense envair la intimitat de l’empleat, hi hagi unes sospites motivades en el fet que el treballador aquesta incomplint algun dels seus deures. D’aquesta manera, s’estaria respectant els principis d’idoneïtat i proporcionalitat.
Per això, els jutges han considerat que els tribunals romanesos en cap moment van protegir el dret a la vida privada del treballador, Bogdan Barbulescu, en no existir un previ avís per part seva companyia abans de començar a vigilar les seves coreos electrònics. A més, el Tribunal d’Estrasburg va condemnar a Romania al pagament de 1.365 euros en un termini de tres mesos per les costes processals i els honoraris professionals.
Marben Abogados laboralistas
Marben el mejor bufete de abogados laboralistas de Barcelona. Conoce a nuestros expertos en despidos, indemnizaciones, accidentes etc.
