Acomiadament improcedent

Diferència entre acomiadament procedent i improcedent

Té lloc un acomiadament improcedent quan la causa en què es basava no queda justificada. Per exemple, es realitza un acomiadament disciplinari basat en què el treballador ha comès una falta molt greu, com pot ser faltar a la feina 3 dies de forma injustificada. Si l’empresa no aconsegueix provar aquestes absències injustificades, l’acomiadament serà declarat improcedent.

I l’acomiadament serà procedent quan quedi justificada la causa en què es va basar, és a dir, quan quedi confirmat que l’acomiadament realitzat va ser ajustat a la llei.

En el cas de l’acomiadament disciplinari, que no comporta indemnització d’inici, si es declara procedent es mantindrà així, en canvi si es declara improcedent comportarà l’elecció entre readmissió o indemnització, tal com s’ha exposat a l’inici.

I en el cas de l’acomiadament objectiu o extinció per causes objectives, que sí que implica una indemnització limitada a 20 dies de salari per any de servei amb un límit de 12 mensualitats de salari, si és declarat procedent es mantindrà la indemnització inicial, i en cas de declarar-se improcedent s’afegirà la diferència que correspongui fins a la màxima indemnització legal.

Si bé, és possible i habitual que les dues parts, empresa i treballador, puguin arribar a un acord en el qual l’empresa reconegui la improcedència de l’acomiadament i pagui una indemnització al treballador per l’import que hagin pactat. I, fins i tot, en el cas de l’acomiadament objectiu, cal pactar un complement indemnitzatori mantenint la procedència de l’acomiadament objectiu.