Acomiadament procedent

Causes de l’acomiadament procedent

Desobediència o indisciplina

El treballador té drets però també té unes obligacions que ha de complir. En cas contrari, si l’incompliment de les seves obligacions s’estimen de suficient gravetat, això podria justificar que l’empresa procedeixi al seu acomiadament disciplinari.

Absències o retards sense justificació

Tant les absències com les faltes de puntualitat, en cas de revestir un nivell de gravetat suficient, podrien arribar a justificar un acomiadament disciplinari. L’habitual és que el conveni col·lectiu aplicable estableixi el nombre d’absències i de faltes de puntualitat que poden constituir una falta molt greu que permeti justificar un acomiadament disciplinari.

Descens del rendiment laboral

Es tracta d’una disminució del rendiment del treballador / a que, a més de greu, sigui continuat en el temps i voluntari. Per determinar la gravetat, es requereix comprar aquest rendiment amb l’habitual del mateix / a treballador / a i, si s’escau, amb el dels seus companys / es. Donada la necessitat d’acreditar la voluntarietat, és una causa d’acomiadament molt difícil d’acreditar per l’empresa. Si bé, està prevista legalment com a causa d’acomiadament disciplinari.

Assetjament

l’assetjament laboral o altres conductes discriminatòries no poden ser tolerats, i en cas que es produeixin podrien arribar a justificar l’acomiadament disciplinari del treballador que hagi aquella conducta.

Així mateix, l’ article 52 de l’Estatut dels Treballadors, estableix les causes en base a les quals pot justificar un acomiadament objectiu o extinció per causes objectives.

Aquests són els dos tipus d’acomiadament individual que preveu la nostra normativa laboral: acomiadament disciplinari i acomiadament objectiu. Doncs bé, en aquests casos el treballador afectat tindrà dret a impugnar-judicialment i, en cas de confirmar pel Jutjat l’acomiadament mitjançant sentència, es qualificarà com acomiadament procedent.

Si bé, pot passar que el treballador deixi transcórrer el termini legal sense reclamar contra l’acomiadament. En aquest cas, l’acomiadament passarà automàticament a considerar procedent, donada la impossibilitat de rebatre la seva possible improcedència o nul·litat.

Acomiadament procedent i el dret a atur

L’accés a la prestació de desocupació o atur no depèn de que l’acomiadament sigui considerat procedent o no, sinó que en qualsevol cas el treballador acomiadat té dret a accedir a la desocupació, sempre que compleixi la resta de requisits exigits per percebre la prestació corresponent. Si bé, s’ha de tenir en compte que si, després de dictar una Sentència judicial que declari l’acomiadament improcedent, es produís la readmissió del treballador en el seu lloc de Treball, en aquest cas haurà de reintegrar al SPEE el percebut en concepte de prestació des de l’acomiadament i fins a la readmissió. Si bé, l’empresa ha d’abonar al treballador els salaris deixats de percebre durant aquest mateix període (salaris de tramitació), amb el que en la pràctica hi haurà una compensació amb la prestació d’atur i un sobrant a favor del treballador ja que normalment el salari és superior a la prestació per desocupació.