Cessió il·legal de treballadors

Els empresaris que cometin cessió il·legal de treballadors respondran solidàriament de les obligacions contretes amb els treballadors i amb la Seguretat Social, sense perjudici de les altres responsabilitats.

Finalment el mateix article 43, a l’últim apartat estableix que els treballadors afectats per aquesta cessió il·legal de treballadors tindran dret a adquirir la condició de fixos, a la seva elecció, en qualsevol de les dues empreses, la que cedeix a la persona treballadora o empresa cedent i la que empresa que empra la persona treballadora o cessionària.

És important conèixer que per exercir aquest dret d’opció s’ha de reclamar mentre la relació laboral és vigent, un cop s’extingeixi la relació laboral, la persona treballadora podrà reclamar per acomiadament però no tindrà aquest dret d’opció a reclamar la cessió il·legal, a adquirir la condició de fix i triar en quina empresa vol exercir la seva feina.

Els drets i obligacions de la persona treballadora a l’empresa cessionària (sol ser l’empresa que la persona treballadora escull per prestar serveis per compte d’altri) seran els que corresponguin en condicions ordinàries a una persona treballadora que presti serveis al mateix o equivalent lloc de treball, amb una antiguitat que comptarà des de l’inici de la cessió il·legal.

El motiu de prohibir la cessió il·legal de treballadors a la nostra legislació laboral rau en la manca de concreció o identificació de l’empresari, que fa que, en molts casos, la persona treballadora no sàpiga davant qui reclamar o exercitar els seus drets, i una el·lusió de responsabilitats per part de les empreses.

El que pretén el legislador és aconseguir que la relació laboral real coincideixi amb la formal o contractual i no es produeixin activitats d’intermediació de treballadors on aquests resultin els més perjudicats davant l’exercici dels seus drets.

D’altra banda, la cessió il·legal de treballadors de l’article 43 dels treballadors s’ha de diferenciar de la subcontractació d’obres i serveis mentre la primera suposa la mera posada a disposició, és a dir, el lliurament de la persona treballadora d’una empresa a una altra sense aportar valor afegit, ni organització pròpia ni mitjans propis i sense mediar tampoc un contracte entre empreses per fer una obra o servei determinat.