Resum:
L’acomiadament d’un treballador fonamentat únicament en l’obertura de diligències penals contra aquest ha de ser qualificat com a improcedent.
La mera incoació de diligències contra un treballador no implica la comissió per part del mateix de fet que pogués suposar un incompliment greu i culpable que justifiqui la decisió extintiva de l’empresa.
Anàlisi de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 20 de novembre de 2018.
Supòsit de fet:
El treballador, que prestava serveis en una mercantil que operava al Recinte Duaner i Lloc d’Inspecció Fronterera del Port de València, és acomiadat disciplinàriament en considerar-se que ha existit una transgressió de la bona fe contractual i un abús de confiança en l’exercici del treball; fet que suposa un incompliment greu i culpable de les seves obligacions laborals.
Amb la finalitat de justificar aquesta causa, la mercantil al·ludeix a la situació processal actual del treballador, que estava sent investigat pel Jutjat d’Instrucció núm. 20 de València en un procediment d’instrucció penal per la presumpta comissió dels delictes de contraban, falsedat documental i contra la hisenda pública en què a més estaven sent investigats altres companys de feina; entre ells, el seu superior jeràrquic.
Expressa la mercantil en la seva missiva que malgrat la intenció d’esperar a la finalització de la fase d’instrucció, el manteniment del treballador al seu lloc de treball està ocasionant un menyscapte a la imatge de la companyia de cara als seus clients, així com podria impedir aconseguir l’acreditació europea com a operador econòmic autoritzat.
El treballador interposa demanda d’acomiadament que el jutjador d’instància estima el declarant la seva improcedència.
Davant d’aquesta Sentència, la mercantil demandada interposa recurs de suplicació davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Conclusions del Tribunal:
El Tribunal argumenta a la seva Sentència que la carta d’acomiadament no justifica la decisió extintiva de l’actor en el fet de tenir constància d’algun incompliment contractual per part del mateix en el marc de la seva relació laboral, i quant a la referida trama penal, que suposi una transgressió de la bona fe contractual, sinó en el fet que les diligències penals segueixen obertes i que aquesta situació de provisionalitat està erosionant greument la imatge de la companyia i posant en risc la continuïtat de la mateixa en la seva actual operativa a la duana del Port Comercial de València.
Així doncs, a la carta d’acomiadament s’hauria d’haver exposat algun fet més enllà de la mera incoació d’aquestes diligències penals i la investigació duta a terme en relació amb el treballador que pogués justificar la comissió d’un incompliment greu i culpable de les obligacions laborals. No obstant, res d’això no s’al·lega a la missiva.
Per tot això, el Tribunal estableix que els fets descrits no poden ser sancionats amb l’acomiadament, confirmant així la sentència d’instància i qualificar-lo com a improcedent.
Abogado y fundador de Marben Abogados, con más de 15 años de experiencia práctica llevando casos ante la jurisdicción social. Es miembro del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona y especialista en derecho laboral, dentro de esta área del derecho en casos de despido y acoso laboral. Es Licenciado en Derecho por la UB, y cursó el programa D.I.N de ESADE (2003). Asiste regularmente al Foro Aranzadi Social de Barcelona desde hace años, y a ponencias relacionadas con Derecho Laboral.
