La incapacitat temporal de la persona treballadora comporta que per motius de salut la persona treballadora no pugui realitzar la seva activitat laboral durant un període de temps, per la qual cosa durant aquest temps el contracte de treball se suspèn i, en lloc de salari, se’n percep una prestació per incapacitat temporal.
És possible l’acomiadament de la persona treballadora mentre està de baixa mèdica. Si bé, depenent de la causa que ho motivi i la seva justificació, podrà ser qualificat com a acomiadament procedent, acomiadament improcedent o, fins i tot, acomiadament nul.
Acomiadament disciplinari motivat per l’actuació del treballador durant la baixa mèdica
En aquest article volem posar el focus en un cas molt concret, que és quan la persona està de baixa mèdica i l’empresa procedeix al seu acomiadament disciplinari basat en la conducta durant la baixa mèdica.
Aquí podem distingir entre 2 possibles casos:
- Quan el treballador comet un frau en simular una lesió o patologia inexistent o menys greu del que dona a entendre.
- Quan el treballador realitza activitats que són incompatibles amb la lesió o malaltia que en motiva la incapacitat temporal i que, per tant, entorpeixen la recuperació.
Si bé, per normativa en matèria de protecció de dades, l’empresa no pot conèixer la concreta patologia mèdica que ha motivat la baixa del treballador, és possible que el treballador voluntàriament ho hagi explicat.
Prova dels incompliments del treballador
En aquests casos, si l’empresa té la sospita fonamentada que el treballador pot haver-hi un frau, l’empresa podria arribar a justificar una mesura disciplinària com l’acomiadament.
Tot i que la càrrega de la prova dels fets correspondrà a l’empresa. En aquest sentit, la jurisprudència ha admès la possibilitat de fer passar al treballador un examen mèdic per verificar-ne la capacitat per treballar.
Però el cas que ens trobem sovint és el d’una empresa que decideix contractar els serveis d’una agència de detectius per fer un seguiment del treballador, per tal de verificar les activitats durant el procés d’incapacitat temporal, i arribat el cas de procedir a el seu acomiadament disciplinari sobre la base dels fets que consten a l’informe del detectiu. És important tenir en compte que, perquè aquesta prova pugui ser admesa en un procediment judicial, l’empresa haurà de justificar quines sospites o indicis previs tenia de la conducta del treballador, que en van motivar el seguiment amb detectiu. I, a més, justificar que no disposava d’altres mitjans menys invasius per fer aquesta comprovació.
En aquest cas, l’empresa havia procedit a l’acomiadament disciplinari d’un treballador per entendre que estava fent activitats incompatibles amb el seu estat físic i entorpint-ne la curació.
El treballador estava de baixa mèdica per una malaltia en un peu, i el lloc de treball implicava esforços físics.
L’empresa va contractar els serveis d’una agència de detectius, constatant aquesta que el treballador havia conduït un vehicle uns dies determinats, entenent que això era una activitat incompatible amb les lesions i que entorpia la recuperació.
La prova d’informe i testifical del detectiu va ser admesa i es va practicar a l’acte de judici. Finalment, el Jutjat Social va considerar l’acomiadament improcedent per entendre que les activitats realitzades pel treballador durant la baixa mèdica no podien justificar el seu acomiadament disciplinari. I la Sala Social del Tribunal de Justícia va confirmar la sentència del Jutjat, i per tant, la qualificació de l’acomiadament improcedent.
La Sentència és interessant perquè recull-la que ha estat la doctrina jurisprudencial mantinguda en aquesta matèria des de 1986, posant èmfasi en la necessitat que concorrin els elements de gravetat i culpabilitat de l’incompliment contractual del treballador perquè es pugui justificar una mesura tan dràstica com és l’acomiadament disciplinari. Doncs, no tota activitat duta a terme durant la incapacitat temporal es pot entendre com un frau o deslleialtat cap a l’ocupador, ja que la situació de baixa mèdica no és una cosa que impedeixi al treballador fer vida normal o dur a terme activitats que siguin compatibles amb la seva procés de curació.
Conclusió
En aquest tipus de casos, abans d’adoptar una decisió tan severa com és l’acomiadament disciplinari, és important que l’empresa analitzi bé tots els elements del cas, ja que la justificació de l’acomiadament dependrà de factors com el tipus de patologia mèdica, el tipus de treball que realitzi aquest treballador, la conducta que es considera incompliment, i si comporta una intencionalitat incomplidora o una conducta clarament fraudulenta o deslleial amb l’empresa així com, els mitjans de prova a utilitzar per acreditar els fets, justificant que són els menys invasius de la privadesa del treballador.
Abogado y fundador de Marben Abogados, con más de 15 años de experiencia práctica llevando casos ante la jurisdicción social. Es miembro del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona y especialista en derecho laboral, dentro de esta área del derecho en casos de despido y acoso laboral. Es Licenciado en Derecho por la UB, y cursó el programa D.I.N de ESADE (2003). Asiste regularmente al Foro Aranzadi Social de Barcelona desde hace años, y a ponencias relacionadas con Derecho Laboral.
