Antigament, la situació més habitual en una parella estable era casar-se. No obstant això, d’un temps ençà, la realitat ha canviat molt i avui dia moltes parelles estables conviuen sense estar casades. Aquesta realitat canviant va provocar que el legislador, al seu dia, ampliés l’àmbit de la pensió de viduïtat també a les parelles de fet. Si bé, en els últims anys, hi ha hagut una sèrie de canvis importants en aquesta matèria que han restringit aquest dret.
Registre de parelles de fet
La parelles de fet poden registrar-se com unions estables de parella en algunes comunitats autònomes mitjançant la seva inscripció en uns registres oficials, o bé, mitjançant una escriptura pública davant notari.
Evolució legal i canvis
Fins a l’any 2014, l’article 174.4 del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei General de la Seguretat Social, en el seu últim paràgraf establia que en aquelles comunitats autònomes que tinguessin una legislació civil pròpia es consideraria parella de fet ho es que s’establís com a tal en aquesta normativa pròpia. Doncs bé, el Tribunal Constitucional, en la sentència núm 40/2014, de 11 de març, va declarar que l’últim paràgraf de l’article 174.4 LGSS era inconstitucional. Com a conseqüència d’això, les següents sentències del Tribunal Suprem va unificar la seva doctrina i estableix que només es considerarien parelles de fet beneficiàries de la pensió de viduïtat aquelles que, a més de reunir els requisits legals previstos, constaran degudament inscrites oficialment com a tals en el corresponent registre o bé mitjançant escriptura pública, almenys, durant els 2 últims anys anteriors a la defunció.
Per tant, a partir d’aquest moment, moltes parelles de fet que haurien tingut dret a la pensió de viduïtat, van passar a perdre aquest dret. Actualment, aquesta matèria està regulada a l’article 221 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, en la qual s’estableix de manera explícita la necessària inscripció de la parella de fet.
La setmana passada, vam poder conèixer un cas que va ser levado pel lletrat Daniel Martínez Benito, de Marben Advocats, l’any 2013. Concretament, quan la Sra. Isabel va patir la pèrdua de la seva parella, Juan, i malgrat reunir els requisits legalment exigits per aquell temps, li va ser denegada la pensió de viduïtat, havent d’acudir a la via judicial. Recentment, la seva filla en comú Montserrat, va explicar el seu cas a El Periódico i a Catalunya Ràdio. La mort va tenir lloc de manera sobtada a finals de 2012; ell treballa i ella s’encarregava de les tasques de la llar. Quan van acudir a sol·licitar la pensió de viduïtat no constaven casats ni inscrits com a parella de fet, de manera que la Seguretat Social li va denegar a Isabel la pensió de viduïtat.
L’assistent social va instar Isabel i la seva família a buscar assistència legal, i es va procedir per la via judicial. D’acord amb la normativa vigent en aquell moment, vam entendre que l’assistia el dret a obtenir la pensió de viduïtat, de manera que, després d’acreditar-la realitat de l’existència de parella de fet estable complint tots els requisits legals, es va obtenir una sentència judicial favorable.
Amb els pronunciaments del Tribunal Constitucional de 2014 i les següents sentències del Tribunal Suprem, casos com el d’Isabel ja no van poder obtenir la pensió de viduïtat.
Situació actual de la viduïtat per a parelles de fet
En l’actualitat, si s’és parella de fet, per poder ser beneficiari d’una pensió de viduïtat, a més de complir la resta de requisits legals, s’exigeix que hi hagi hagut residència en comú durant els darrers 5 anys i que la parella de fet consti inscrita en un registre oficial o en un document públic durant, almenys, els últims dos anys anteriors a la defunció.
Abogado y fundador de Marben Abogados, con más de 15 años de experiencia práctica llevando casos ante la jurisdicción social. Es miembro del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona y especialista en derecho laboral, dentro de esta área del derecho en casos de despido y acoso laboral. Es Licenciado en Derecho por la UB, y cursó el programa D.I.N de ESADE (2003). Asiste regularmente al Foro Aranzadi Social de Barcelona desde hace años, y a ponencias relacionadas con Derecho Laboral.
